 |
| A Prats de Lluçanès |
 |
| Pel serrat de les Comes |
 |
| Sant Pau de Pinós |
 |
| Ermita de Sant Amanç |
 |
| El Lluçanès (mirant cap a St. Feliu Sasserra) |
 |
| Sant Jordi de Lloberes |
 |
| Sallent |
 |
| Reprenent forces |
 |
| La muntanya de residus salins de Sallent |
 |
| Al Parc de l'Agulla a Manresa (al fons Montserrat) |
5a etapa: Prats de Lluçanès – Manresa
(23 agost '15)
Distància: 56,92 kms
Distància: 56,92 kms
Desnivell + acumulat: 948 mts
Desnivell - acumulat: 1437 mts
Temps damunt la bici: 6h 15min (aprox)
Temps damunt la bici: 6h 15min (aprox)
Altitud màxima: 779 mts (alt de Camprodon)
De bon matí desperto la Roser -que només obre el porter automàtic des de dalt perquè li pugui deixar les claus del polisportiu a l'escala- i anem a esmorzar. Tot i que ens hem llevat d'hora, entre una cosa i l'altra acabarem sortint més enllà de les 9. Però vaja, que són vacances i la ruta avui no sembla que presenti gaires problemes (per ara). Així que, amb tota la parsimònia del món atravessem Prats en direcció oest i ens enfilem poc a poc mentre la vila va quedant sota nostre. Un cop som al Serrat de les Comes el camí gira cap al sud-est, una direcció que anirem mantenint fins a Sallent. És una pista ampla i sense massa desnivell que va atravessant lloms entre alzines.
De bon matí desperto la Roser -que només obre el porter automàtic des de dalt perquè li pugui deixar les claus del polisportiu a l'escala- i anem a esmorzar. Tot i que ens hem llevat d'hora, entre una cosa i l'altra acabarem sortint més enllà de les 9. Però vaja, que són vacances i la ruta avui no sembla que presenti gaires problemes (per ara). Així que, amb tota la parsimònia del món atravessem Prats en direcció oest i ens enfilem poc a poc mentre la vila va quedant sota nostre. Un cop som al Serrat de les Comes el camí gira cap al sud-est, una direcció que anirem mantenint fins a Sallent. És una pista ampla i sense massa desnivell que va atravessant lloms entre alzines.
Al cap d'una estona va a espetegar a la carretera que porta cap a Navàs. Seguim un quilòmetre amb una forta pujada i tornem a sortir a mà dreta, a l'alçada del mas de Camprodon, on ens espera una alzina monumental. Al cap de poc trobem el nucli de Sant Pau de Pinós, al voltant de l'església romànica del mateix nom. Ens hi estem una estoneta abans que els mosquits ens en facin marxar.
Just després de Sant Pau tenim dubtes sobre quin camí seguir. El track del gps ens fa endinsar-nos en el bosc i baixar per un camí força enrevessat. Busquem una alternativa que segueixi més la carena -com el Joan ens havia dit- però després de fer uns quants tombs i anar a parar un altre cop a la carretera decidim seguir el camí inicial. Baixem doncs pel rec de Rocafesa cap a la Casa Cremada i l'ermita de Sant Amanç i el mas de Pedrós. Un cop allí tornem a dubtar perquè hi ha un tram molt dret que evitem fent un petit tomb. Fa una estona que ens hem trobat uns caminants que segueixen el GR. Com que nosaltres ens anem trobant amb petits problemes, encara que als plans els avancem al cap d'una estona ens tornen a encalçar.
El camí va planejant fins una mica abans de Sant Jordi de Lloberes en què, de cop, fa unes rampes força dretes. És aquesta mania de posar les esglésies als llocs alts, ja se sap. Es tracta d'una ermita romànica molt senzilla però amb encant. Un absis gairebé tan ample com la nau principal i una espadanya acaben de rematar-la. Des d'aquí es veu una bona vista del Lluçanès i del Bages cap al qual ens adrecem.
A partir d'aquí i fins a Sallent seguirem una pista molt ampla i en bon estat que, tot seguint la carena -com ens havia dit el Joan- ens permetrà guanyar quilòmetres sense massa esforç passant molt a prop de Sant Miquel de Terradelles i el Coll de Comadoms fins al Collet de la Portella. Comença a ser tard i tenim gana. I Sallent no arriba mai tot i que gairebé l'ensumem. Seguim la carena del Morral fins al nucli de Serraïma i, ara sí, emprenem una ràpida baixada fins aquesta població bagenca. El sol peta amb ganes, i, el que és més important: la Montse Mateu ens hi espera i potser ens haurà buscat un lloc per a dinar!
I efectivament, la Montse ens acondueix cap a un restaurant on farem un àpat espectacular. Era tard i la gana ens apretava. Com la calor, que avui ja es fa sentir més que en dies anteriors, es nota que anem davallant. El Cuca i la Queta també se'ns afegeixen a les postres (ja porten quatre dies amb nosaltres). Cap allà a 2/4 de 6 decidim que ja és hora de reprendre la marxa si volem arribar a Manresa a una hora decent. Per cert, que ja tenim allotjament perquè el meu pare -tinc la meva família a Manresa- s'ha arribat fins a l'alberg per comprovar si estava obert i ens han reservat lloc.
O sigui que sortim de Sallent amb la panxa plena -i amb alguna copeta- però sabent que no hem de patir per on passarem la nit. El camí, un cop atravessat el Llobregat pel pont vell, segueix pel marge dret de la imponent muntanya de sal i s'enfila cap als Plans de Riudor. A partir d'aquí planeja i emprèn la baixada cap a Santpedor. Abans la Queta ens fa algunes fotos amb la muntanya de Montserrat de fons, objectiu de demà.
Arribem a Santpedor pel nord i seguim els carrers per on entraven els ramats -passem pel costat del Portal de Sta. Anna- que coincideixen amb els que envoltaven l'antic casc del poble. Atravessem la carretera i fem un petit tomb anant a trobar el polígon industrial i passar per sobre de la via del tren Manresa-Sallent per a girar de seguida cap a l'oest i recuperar el camí que, cap al sud, ens porta als Aiguamolls de la Bòvila que deixem a la nostra dreta.
Gairebé dos quilòmetres després ens trobem la Sèquia de Manresa, un canal medieval que porta l'aigua del Llobregat des de Balsareny a la capital del Bages. Per a l'època en què es va fer constitueix tota una obra d'enginyeria que va solucionar els seculars problemes de sequera d'aquesta zona. La seva construcció i l'oposició del bisbat de Vic va donar lloc als fets que explica la llegenda de la Misteriosa Llum i que es rememoren durant la Fira de l'Aixada. Després d'explicar-los tot això i del fet de saber que la sèquia ens aconduirà al mateix punt que la carrerada convenço els meus companys a seguir-la en aquest tram. És un caminet estret que avança al costat del canal, superant de tant en tant algun pontet. Tot això mentre la tarda ens va envoltant amb els seus rajos groguencs. Una delícia!
La Sèquia desemboca al Parc de l'Agulla, un gran llac artificial que s'ha convertit en un dels espais lúdics més freqüentats pels manresans. Ens fem una altra foto amb el llac i Montserrat al fons i seguim cap a Manresa. La carrerada ens obligaria a travessar la nacional que va cap a Vic per un pas elevat situat al barri del Guix -prop dels bombers- i seguir en direcció cap al Grau després de travessar el polígon industrial del mateix nom, però, com que hem d'anar a l'alberg seguim en direcció cap al centre de Manresa entrant per la mateixa carretera N-141 o carretera de Vic.
Després de tants dies per camins tranquils l'entrada en una ciutat ens atabala una mica. Sort que aviat arribem a l'alberg del Carme situat just al costat d'aquesta església, casualment la que apareix en la llegenda del miracle de la Llum. L'alberg està molt ben acondicionat i, a més, es troba al bell mig del cas antic, cosa que ens permetrà després de sopar arribar-nos fàcilment al passeig per a sopar alguna cosa. Manresa està en plens preparatius de la Festa Major i això es nota perquè hi ha molt ambient pel carrer. Després de sopar no m'atreveixo a emular la visita nocturna de la Roser però, com a mínim, porto els meus companys pels carrers de la meva infantesa i joventut: la plaça Sant Domènec, el carrer del Born, la plana de l'Om, Sant Miquel, la plaça de l'ajuntament, el carrer Sobrerroca... No sé on són els rentadors -ni si encara estan dempeus- però els explico un miracle de Sant Ignasi just al davant del pou de la gallina. Ben mirat no està malament la ruta turística d'avui, amb dos miracles i tot!
El camí va planejant fins una mica abans de Sant Jordi de Lloberes en què, de cop, fa unes rampes força dretes. És aquesta mania de posar les esglésies als llocs alts, ja se sap. Es tracta d'una ermita romànica molt senzilla però amb encant. Un absis gairebé tan ample com la nau principal i una espadanya acaben de rematar-la. Des d'aquí es veu una bona vista del Lluçanès i del Bages cap al qual ens adrecem.
A partir d'aquí i fins a Sallent seguirem una pista molt ampla i en bon estat que, tot seguint la carena -com ens havia dit el Joan- ens permetrà guanyar quilòmetres sense massa esforç passant molt a prop de Sant Miquel de Terradelles i el Coll de Comadoms fins al Collet de la Portella. Comença a ser tard i tenim gana. I Sallent no arriba mai tot i que gairebé l'ensumem. Seguim la carena del Morral fins al nucli de Serraïma i, ara sí, emprenem una ràpida baixada fins aquesta població bagenca. El sol peta amb ganes, i, el que és més important: la Montse Mateu ens hi espera i potser ens haurà buscat un lloc per a dinar!
I efectivament, la Montse ens acondueix cap a un restaurant on farem un àpat espectacular. Era tard i la gana ens apretava. Com la calor, que avui ja es fa sentir més que en dies anteriors, es nota que anem davallant. El Cuca i la Queta també se'ns afegeixen a les postres (ja porten quatre dies amb nosaltres). Cap allà a 2/4 de 6 decidim que ja és hora de reprendre la marxa si volem arribar a Manresa a una hora decent. Per cert, que ja tenim allotjament perquè el meu pare -tinc la meva família a Manresa- s'ha arribat fins a l'alberg per comprovar si estava obert i ens han reservat lloc.
O sigui que sortim de Sallent amb la panxa plena -i amb alguna copeta- però sabent que no hem de patir per on passarem la nit. El camí, un cop atravessat el Llobregat pel pont vell, segueix pel marge dret de la imponent muntanya de sal i s'enfila cap als Plans de Riudor. A partir d'aquí planeja i emprèn la baixada cap a Santpedor. Abans la Queta ens fa algunes fotos amb la muntanya de Montserrat de fons, objectiu de demà.
Arribem a Santpedor pel nord i seguim els carrers per on entraven els ramats -passem pel costat del Portal de Sta. Anna- que coincideixen amb els que envoltaven l'antic casc del poble. Atravessem la carretera i fem un petit tomb anant a trobar el polígon industrial i passar per sobre de la via del tren Manresa-Sallent per a girar de seguida cap a l'oest i recuperar el camí que, cap al sud, ens porta als Aiguamolls de la Bòvila que deixem a la nostra dreta.
Gairebé dos quilòmetres després ens trobem la Sèquia de Manresa, un canal medieval que porta l'aigua del Llobregat des de Balsareny a la capital del Bages. Per a l'època en què es va fer constitueix tota una obra d'enginyeria que va solucionar els seculars problemes de sequera d'aquesta zona. La seva construcció i l'oposició del bisbat de Vic va donar lloc als fets que explica la llegenda de la Misteriosa Llum i que es rememoren durant la Fira de l'Aixada. Després d'explicar-los tot això i del fet de saber que la sèquia ens aconduirà al mateix punt que la carrerada convenço els meus companys a seguir-la en aquest tram. És un caminet estret que avança al costat del canal, superant de tant en tant algun pontet. Tot això mentre la tarda ens va envoltant amb els seus rajos groguencs. Una delícia!
La Sèquia desemboca al Parc de l'Agulla, un gran llac artificial que s'ha convertit en un dels espais lúdics més freqüentats pels manresans. Ens fem una altra foto amb el llac i Montserrat al fons i seguim cap a Manresa. La carrerada ens obligaria a travessar la nacional que va cap a Vic per un pas elevat situat al barri del Guix -prop dels bombers- i seguir en direcció cap al Grau després de travessar el polígon industrial del mateix nom, però, com que hem d'anar a l'alberg seguim en direcció cap al centre de Manresa entrant per la mateixa carretera N-141 o carretera de Vic.
Després de tants dies per camins tranquils l'entrada en una ciutat ens atabala una mica. Sort que aviat arribem a l'alberg del Carme situat just al costat d'aquesta església, casualment la que apareix en la llegenda del miracle de la Llum. L'alberg està molt ben acondicionat i, a més, es troba al bell mig del cas antic, cosa que ens permetrà després de sopar arribar-nos fàcilment al passeig per a sopar alguna cosa. Manresa està en plens preparatius de la Festa Major i això es nota perquè hi ha molt ambient pel carrer. Després de sopar no m'atreveixo a emular la visita nocturna de la Roser però, com a mínim, porto els meus companys pels carrers de la meva infantesa i joventut: la plaça Sant Domènec, el carrer del Born, la plana de l'Om, Sant Miquel, la plaça de l'ajuntament, el carrer Sobrerroca... No sé on són els rentadors -ni si encara estan dempeus- però els explico un miracle de Sant Ignasi just al davant del pou de la gallina. Ben mirat no està malament la ruta turística d'avui, amb dos miracles i tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada