1r dia: Llívia - Planès

Sortim de Llívia!!

A Queixans, on saludem el Josep Anton Astort

Pujant cap al Pla de les Forques

Baixant de la Coma dels Forcats cap a la Molina

Empenyent les bicis cap a la Collada de Toses

Dalt la Collada

A l'Alberg dels Maristes, a Planés.

1a etapa: Llívia – Planès (Alberg Maristes)

(19 agost '15)

Distància: 45,59 kms

Desnivell + acumulat: 1118 mts 

Desnivell - acumulat: 1176 mts 

Durada (sobre la bici): 4h 55 min
Altitud máxima:  1790 mts. (Collada de Toses)

Iniciem el camí tot travessant el Segre per un pontet darrere del Parc de Sant Guillem i seguint en direcció SO paral·lels al riu cap a Onzès. Hi ha força pedres i està molt humit perquè el dia abans ha plogut amb ganes. Al cap d'una estona desemboquem en una petita carretera que anirem seguint amb alguna intermitència fins a la Guingueta d'Ix, i d'allà fins a Queixans. Fins aquí és un recorregut gairebé pla.

A Queixans ens espera el Josep Anton Astort, tècnic forestal, també molt implicat en la recuperació d'aquest camí ramader. Amb un entusiasme encantador ens rep i ens carrega d'aigua fresca mentre xerrem una estona amb ell. Ens prepara per al que vindrà: una dura pujada fins el Pla de les Forques per una pista en molt bon estat que durant els primers metres a la sortida del poble està asfaltada. De seguida tenim la plana de la Cerdanya als nostres peus. 

Deixem la pista a la nostra esquerra just en trobar-nos una bassa i acabem d'enfilar-nos uns metres per un corriol a la nostra dreta que ens porta al veritable Pla de les Forques, un prat on hi ha una bassa natural. Unes quantes vaques hi arriben per a abeurar-s'hi. El camí va planejant entre prats i pinedes fins que, a l'alçada de la Coma dels Forcats davalla vertiginosament fins al poble de La Molina.  

Després d'una breu paradeta a l'àrea d'esbarjo -on uns dinosaures ens observen amenaçadorament- travessem el poble i, just en passar per sota del pont del tren, prenem el camí que s'obre a la nostra esquerra. Durant uns metres s'enfila força, paral·lelament a la via del tren fins que gira cap a la dreta seguint el torrent del clot de les carboneres. Aquí comencem a empènyer les bicis en algun tram i, com que comença a ser l'hora, decidim aturar-nos a menjar. Ho fem en un revolt obert que ens deixa un espai per a asseure'ns entre pedres i troncs.

El tram final ens aconduirà directament a la collada de Toses, això sí arrossegant les bicis, i havent de fer-les saltar per damunt la tanca de la carretera (poc abans deixem una pista a l'esquerra  que hi porta sense entrebancs una mica més amunt). La maniobra es complica perquè, a sobre, al coll hi estan fent obres i una munió de camions i màquines ocupa l'espai.

Un cop reunida la colla de nou emprenem la baixada del coll. La ruta ens marca un camí a mà dreta que no veiem de tan tancat com està el bosc en aquesta zona, així que decidim acabar de baixar per la carretera fins al poble de Toses on buscarem allotjament.

Després d'uns quants intents telefònics -i d'enfilar-nos pel poble que té uns carrers que pugen com una mala cosa- aconseguim trobar allotjament a l'alberg que els maristes tenen a Planés, a tocar de Planoles. Cap allà ens dirigim carretera avall i, un cop allà, la cerimònia habitual: dutxes, rentar roba i una cerveseta a la terrassa mentre esperem el sopar. Un parell de valents s'atreveixen amb l'aigua més que fresca de la piscina.

Durant el sopar rebem la primera trucada del Josep Salvans, el Cuca, el pastor del Lluçanès. Vol saber on som i quedar per a l'endemà. Amb la seva rialla i bonhomia ens encomana un cop més l'alegria de compartir aquesta ruta amb gent com ell. Quedem en trucar-nos durant el matí. Ara poc a poc anem desfilant cap a les habitacions. La primera jornada ha estat prou dura i hem de recuperar forces per a l'endemà.