Els cavalls ja són al Garraf

18 cavalls passaran l’hivern al Parc del Garraf després de recórrer 200 km pel camí ramader de Marina




Una manada de 18 cavalls de la Fundació Miranda van arribar ahir dilluns (11 desembre per al lector ) al Parc del Garraf, de la Xarxa de Parcs Naturals del Diputació de Barcelona, on hi passaran els mesos d’hivern, després d’haver recorregut prop de 200 km seguint el camí ramader de Marina, que son els que separen el pla de l’Orri, a la serra del Catllaràs, a l’Alt Berguedà, d’Olivella, al Parc del Garraf.

Si voleu saber-ne més seguiu llegint a laVeu.info. (Nota apareguda el 12 de desembre del 2017)

Els cavalls ja trepitgen el Camí Ramader de Marina!



(La Vanguardia, 4 de novembre de 2017)

(La Rella. publicació del Lluçanès)

Una primera manada d'eugues ha començat a fer el Camí Ramader de Marina. Allò que us explicàvem de la Fundació Miranda ja és un fet!

La notícia, com podeu veure,  també ha aparegut en un mitjà del Lluçanès: LA RELLA. 

3a Fira de la Trashumància: Xerrada sobre el Camí Ramader de Marina


Ahir al vespre vaig assistir a una taula rodona sobre trashumància, camins ramaders i el Camí Ramader de Marina al Molí del Foix, dins de la 3a Fira de la Trashumància de Santa Margarida i Els Monjos. Va ser un acte molt especial, ple de l'estimació a la nostra memòria històrica però amb una clara intenció de futur. Un futur molt més respectuós amb el nostre territori, un futur ple de propostes per als pobles i contrades per on passa el Camí Ramader de Marina, un futur que reclama també una manera millor de viure.
Pot semblar una mica abrandat això que acabo de dir però aquest és l'esperit que es respirava per part dels diferents ponents que hi van participar:  Magí Miret, arqueòleg, Enrique Castro de la Plataforma Defensem l'Ortoll-St Gervasi, de Vilanova i la Geltrú, Joan Rovira, expert en camins ramaders i transhumància, Rosa Galindo de la Fundació Miranda, santuari de cavalls lliures, situada al l'Alt Berguedà. En Josep M Calaf, tècnic de l'Ajuntament de Sta. Margarida i Els Monjos, va fer de moderador de la xerrada.

D'esquerra a dreta: Enrique Castro, Magí Miret, Rosa Galindo, Joan Rovira i Josep M Calaf.

M'és impossible aquí fer un resum del que es va arribar a dir. No vaig prendre notes i van ser moltes les informacions que es van donar. Em quedo amb la constància de tancats per a la ramaderia -aquí al Penedès-Garraf- des del Neolític i l'ús mantingut d'aquesta activitat en èpoques posteriors (edat del ferro, ocupació romana i època medieval). Alguns jaciments: a la Mola del Garraf, a la Serra de les Gunyoles, a la serra de Font-rubí i a la zona de Begues. Em va fascinar l'aportació que, des de l'arqueologia, va fer en Magí Miret per a poder confirmar aquestes localitzacions i usos. 
L'entusiasme va créixer amb les aportacions del Joan Rovira -de qui ja hem parlat en aquest blog molts cops. Va donar molts detalls sobre la trashumància al Penedès i la seva vinculació amb el Pirineu. Detalls escoltats de viva veu dels hereus d'aquells que els han viscut fins fa quatre dies (60 o 70 anys...). 
El tercer en aparèixer, l'Enrique Castro, va mostrar com l'interès totalment altruista de persones -la majoria ja jubilades o en edat de ser-ho- ha aconseguit treure a la llum, netejar i fer útil avui dia, un dels camins que havien quedat abandonats en un espai entre la platja i la urbanització a Vilanova i La Geltrú, el racó conegut com l'Ortoll o el camí d'Adarró. Escoltar-lo explicant com, sense demanar permís a ningú, van començar a treure males herbes i brossa, a refer els marges de pedra fins que algú de l'administració es va interessar per aquella acció va ser tot un exemple de com la societat civil pot tirar endavant molts projectes sense recursos. I que aquest entusiasme acaba contagiant després  la solidaritat de gent molt diversa, i, finalment, acaba fent possible que ajuntaments o entitats diverses acabin per col·laborar-hi. Especialment emotiu va ser quan explicà quan van descobrir que aquells camins que ells estaven senzillament posant de nou al servei de la gent tenien un rerefons històric molt important. I d'aquí al lligam amb el Camí Ramader de Marina tot va ser un moment.
L'aportació de la Rosa Galindo va ser la cirereta d'aquesta "explosió" de positivisme. La Fundació Miranda -va explicar- va començar com un projecte personal i familiar per tal de trobar un lloc on poder ajudar a cavalls recuperats. A partir d'aquí i per "casualitats" -en les que no creu- el seu projecte ha acabat enllaçant amb el Camí Ramader de Marina i aquesta tardor-hivern es farà la primera transhumància amb 18 cavalls de la seva fundació. (si voleu més dades visiteu el seu web).

Ja ho veieu, un munt d'energia positiva que ens va embolcallar durant un parell d'hores. Una energia que, segur, tindrà els seus fruits. D'entrada amb  els projectes que cadascú d'ells tiren endavant. I després amb les connexions que entre tots no paren de créixer. 

Jo mateix vaig saber ahir que l'Enrique i un company seu van saber del Camí Ramader de Marina a través d'aquest blog. I gràcies a això fa quatre dies que han tornat de fer el camí sencer a peu, durant uns tretze dies. Ens hem donat els contactes. La il·lusió continua.

La "mascota-logo" del Camí Ramader de Marina

I per si encara voleu o podeu arribar-vos a Sta. Margarida i Els Monjos aquest cap de setmana, aquí teniu el programa sencer.







1r Congrés de Transhumància de Catalunya


El mateix dia que nosaltres fèiem la xerrada a Vilafranca s'iniciava el 1r Congrés de Transhumància de Catalunya a Lleida, que tindrà continuïtat a Sta. Margarida i els Monjos i a Tremp. Si voleu saber-ne més aneu al seu facebook:  https://www.facebook.com/camiramaderdemarina/

Projecció del Camí Ramader de Marina en btt al CEP

El Camí Ramader de Marina en btt. De la Cerdanya al Penedès pels vells camins dels ramats. from AUGUST on Vimeo.


El proper divendres 7 d'octubre a 2/4 de 10 del vespre tindrà lloc al local del CEP (Centre Excursionista del Penedès) al carrer Pare Martí Grivé 11 de Vilafranca del Penedès, la xerrada sobre el Camí Ramader de Marina en btt que vàrem fer l'estiu de l'any passat.
Passarem unes quantes fotografies mentre expliquem la nostra experiència en la recuperació d'aquest vell camí ramader. Hi haurà un petit ressopó al final.
No cal dir que hi sou convidats!

El cant del pastor (Francesc Pujols)


Ahir vaig acabar la presentació del Camí Ramader de Marina amb un fragment d'El cant del pastor, de Francesc Pujols, un poema d'una bellesa i tristesa corprenedores. Aquí el teniu complet.
Per si us interessa, n'he fet un comentari més ampliat al meu blog.

Ja hem presentat el Camí Ramader de Marina en bici


Ha estat un acte ben dissenyat, en un espai -El Molí del Foix- molt acollidor i ple de l'energia de temps antics, com part del que presentàvem.
Agrair d'entrada la complicitat -i la presència- de l'Elies, l'alcalde de Llívia, del Cuca i la Queta -els nostres més il·lustres seguidors-, del  David, regidor de Lluçà i de l'Eva, ex-alcaldessa. I dels amics i coneguts que han vingut a conèixer una mica més aquest camí que, esperem, esdevingui aviat una realitat que d'altra gent pugui gaudir. I un agraïment especial als amfitrions, el Josep M Calaf i la Jordina Camps que hi han posat tota la cura perquè fos un acte polit i entranyable.
Deixo per al final -però no per això el menys important, com diuen els anglesos- la nostra admiració més sincera cap al Joan Rovira, alma mater d'aquest projecte, que ha estat capaç d'explicar en un temps rècord l'ànima del Camí Ramader de Marina. I d'encoratjar-nos a experimentar-lo.
Deia l'Elies que de "valents" hem passat a "herois", un cop vistos els obstacles que hem hagut de superar amb la bici a l'esquena.  Si ja he dit altres cops que ens sentíem pioners d'aquest camí recuperat puc dir ara que ens sentirem més que satisfets si, amb el temps, entrem a formar part de la seva llegenda. Al costat dels veritables herois, els pastors, fills d'un temps on tot era molt més difícil i on la vida de cada dia era ja una veritable prova de superació.